COMUNICAT: Aixeca el Cap denuncia la falta de transparència en el procés del grup d’experts

“No sabem qui ha pres les decisions de quines aportacions es recollien i quines no”.

Abans de tot volem recordar que la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius, l’anomenat “grup d’experts”, estava dividida en dos grups de treball. Segons s’explicava a la nota de premsa del Govern, el primer d’ells estava format per professionals de diferents àmbits coneixedors dels riscos de l’ús dels dispositius i entorns digitals. La seva missió era fer la diagnosi d’aquests riscos i problemàtiques. El segon grup estava format per professionals de l’àmbit educatiu, suposadament coneixedors de l’ús que es fa de les pantalles i dels entorns digitals en el context escolar. Aquest segon grup havia de partir de la diagnosi inicial del primer grup (que havia treballat els mesos anteriors) i retre comptes de la situació de l’ús de les pantalles en el context escolar, per etapes educatives i tipologies de centre. D’aquesta anàlisi en dues etapes havien de sortir elements de diagnosi i recomanacions.

Aixeca el Cap volem fer 5 punts bàsics de denúncia:

1. Els lobbies han continuat influint en el procés d’elaboració del Pla de digitalització responsable publicat pel Departament d’Educació el passat 13 de juny.

Telefònica, que va ser expulsada en la segona reunió de la primera comissió per conflicte d’interès després de la denúncia d’Aixeca el Cap, va continuar influint sobre el document del grup d’experts. Ens recolzem en dos punts:

a) Telefònica surt com a participant en la llista de participants que consta en el document final del grup d’experts (Joaquim Rhodes, de Telefónica) publicat a la web de la Generalitat. No tindria sentit posar el nom en el llistat si aquesta persona només hagués vingut a una reunió (a on no va intervenir) i no hi hagués intervingut més.

b) El document es refereix diverses vegades a declaracions del CTTI. El CTTI és un ens públic que no pot fer declaracions sobre seguretat de la connexió, sobre la protecció de dades o del tipus de pàgines visitades per l’alumnat català, ja que es limita simplement a fer contractació pública. Són les grans tecnològiques – que són contractades pel CTTI – les que en tot cas poden fer aquest tipus d’afirmacions (Telefònica, IBM, etc.). Les esmenes dels participants de la primera comissió han posat en dubte diverses vegades aquestes afirmacions del CTTI (és a dir, de Telefònica) però no han estat recollides de forma seriosa. No sabem en quin moment s’han fet aquestes declaracions, però en cap cas s’han fet de forma oberta en la primera comissió. Desconeixem si Telefònica ha pogut influir d’altres formes sobre el contingut i les recomanacions recollides en el document.

2. Qüestió de diners

2.1. Les grans tecnològiques són un lobby molt potent que ha estat influint governs (europeu, espanyol, català) aquests anys. Molts diners públics estan anant a parar a mans de grans tecnològiques (fons Next Generation que acabarem pagant en forma de deute públic els ciutadans, o les licitacions del CTTI que provenen de diners de la Generalitat). És obvi que aquelles volen continuar rebent els mateixos beneficis i s’oposen a qualsevol mesura de desescalada digital en el sistema educatiu.

2.2. Els productes comprats amb subvencions Next Generation (com pantalles digitals o tauletes) s’han de fer servir mínim durant 3 o 5 anys i en cas que no es faci així, els governs reben multes d’Europa.

– La Generalitat va invertir 89 milions d’euros en pantalles digitals interactives per a les escoles catalanes, finançades amb fons Next Generation.
– A l’UE hi ha problemes legals en cas de retirar les pantalles adquirides en el marc d’aquestes subvencions, ja que l’acceptació de les mateixes comporta una sèrie d’obligacions:

2.2.1 Període de manteniment de l’equipament

– Els fons Next Generation EU solen tenir clàusules que obliguen a mantenir l’equipament subvencionat durant un període determinat (normalment entre 3-5 anys).
– Retirar l’equipament abans d’aquest període podria comportar la devolució total o parcial de la subvenció.

2.2.2 Justificació de l’ús adequat

– Cal demostrar que l’equipament s’ha utilitzat per als fins per als quals es va concedir la subvenció.
En cap cas aquests problemes legals poden justificar mantenir pantalles que no calen i que són perjudicials, en les aules d’infantil, de primària o de música, ni poden justificar retardar la desescalada digital necessària. Cal que els nostres polítics encetin una negociació amb les autoritats europees, les quals també són responsables d’impulsar polítiques educatives contraproduents pels nens i adolescents.

3. Opacitat en el llistat de participants del segon grup de treball

– No es va publicar la llista de noms definitiva de persones participants en la segona comissió fins a la mateixa publicació final del document. Durant aquests mesos no se sabia qui podia estar influint i quins conflictes d’interessos podien tenir els participants. Vam expressar reiteradament al coordinador Màrius Martínez Muñoz (coordinador de la comissió i relator) que en un grup d’experts que fa recomanacions a polítics tothom havia de signar inicialment -per aconseguir una transparència bàsica i per respecte als principis democràtics- que no tenia cap mena de conflicte d’interès, però no se’ns va respondre a aquesta qüestió.
– Considerem que aquesta regla s’hauria d’haver implementat per llei fa molts anys i no es poden convocar grups d’experts sense complir unes normes de transparència. Quan un expert o entitat decideix participar en un grup d’experts han d’estar totes les cartes sobre la taula, i ha de tenir la seguretat que lobbies o persones amb conflictes d’interès no n’estan influint, perquè el procés deixa de tenir sentit i, per tant, també el seu esforç i la seva feina, moltes vegades desinteressada: És David contra Goliat.
– Per altra banda, el Departament d’Educació havia presentat la segona comissió com formada per persones membres de la comunitat educativa -havien dit bàsicament directors, professors i coordinadors digitals-, però en bona part no ha estat així. Fem uns apunts més sobre aquest tema en el document adjunt “Participants”.

4. Manca de debat i de participació sobre quines aportacions eren recollides i quines no, i quines recomanacions finals havien de sortir publicades.

– En cap moment s’ha fet un debat o s’ha arribat a un consens sobre quines aportacions serien recollides i sobre quines serien les conclusions del document resultant. L’informe l’ha escrit el coordinador i no sabíem què sortiria recollit – i què no – el dia de la publicació, i quines regulacions o recomanacions es farien. No sabem qui ha pres les decisions finalment.
– Les aportacions de la segona comissió del grup d’experts van obligar a relegar l’apartat de Salut (física i mental) i el de seguretat dels menors que havia plantejat el primer grup -que és el punt central i aquell que va ser el motiu de constituir el propi grup d’experts-, a una posició subordinada i cap al final del document. L’apartat de dret a la Salut hauria d’haver estat el primer punt, al voltant del qual girés la introducció, el cos i les conclusions del document, en lloc dels “beneficis” de la digitalització per a infants i adolescents que van inundar el document durant el temps de participació de la segona comissió. Les recomanacions pediàtriques d’hores de pantalles entre escola i casa segons edat del menor haurien d’haver portat a una desescalada més important, més enllà de les edats de 0 a 6 anys, però no se les ha volgut citar ni introduir com a eix vertebrador per a fer les regulacions.

Han fet participar els experts i entitats crítics primer, i després els han tret del mig i han buscat gent que rebatés les seves aportacions sense possibilitat de debat i sense un intercanvi de posicionaments i criteris que pogués permetre fer una valoració crítica del tema que s’estava treballant.

No vam rebre mai el document resultat de la feina de només el primer grup, tot i que el vam demanar moltes vegades.

– Les recomanacions pediàtriques obligarien a no fer servir cap mena de pantalla, inclús d’aula, abans dels 12 anys -només de manera puntual alguna vegada per setmana-, i per tant en cap cas dispositius com tauletes o portàtils (aquests no s’haurien de fer servir en absolut en cicle inicial i mitjà de primària). La primera comissió va insistir que bona part de les competències digitals es poden aprendre sense dispositius en edats primerenques, i va aportar de quina manera es podria fer, però no se n’ha volgut recollir. Durant el funcionament de la Comissió l’associació espanyola de pediatria va publicar un article al qual es demanava explícitament “evitar l’ús de pantalles per al desenvolupament de les competències digitals”, “prioritzant l’enfocament analògic fins a secundària”.

Pensem que tal com es va presentar aquesta segona comissió per part del Departament, aquest volia aparentar que la comunitat educativa té una posició unànime respecte de les pantalles, quan això no és així. Hi ha molts directors i directores, i moltes professores i professors a favor d’una forta desescalada de la digitalització, però aquests no han tingut veu en aquesta segona comissió.

5. La manca d’imparcialitat i transparència i els possibles motius econòmics han portat (segons el nostre punt de vista, raonat en profunditat en aquest comunicat) a què a l’informe – i finalment al pla de la consellera – no estiguin recollides una sèrie d’aportacions que pensem eren fonamentals i bàsiques per garantir el dret a la salut i a la protecció dels infants.

Denunciem que aquesta manca de transparència i el biaix resultant ha portat a una sèrie de conseqüències que denunciem a continuació:

– El document no va alineat amb les recomanacions per al sistema educatiu que fa l’associació espanyola de pediatria (AEP) segons l’article “Efectes dels mitjans digitals a la salut física i al desenvolupament” publicat a la revista, Anales de pediatria (2025).
– No s’ha introduït l’esmena – que vam presentar reiteradament- que té a veure amb les afectacions a la postura corporal i a la vista d’infants i adolescents per l’ús de tauletes i portàtils. Educació vol ara reciclar les tauletes que hi ha a infantil i passar-les a primària. Però els nens i nenes de primària tenen dret a la protecció de la seva salut física, i les tauletes i els portàtils no compleixen les mesures d’higiene postural i visual necessàries. Per aquest motiu i per d’altres, com les recomanacions de la Societat Espanyola d’oftalmopediatria (SEDOP) els infants no haurien de fer servir aquests dispositius fins cinquè de primària. El més adient a partir de cinquè serien ordinadors de torre en una aula d’informàtica, no amb dispositius digitals personals 1×1.
– No s’ha recollit suficientment les aportacions i esmenes del primer grup sobre els efectes que causen les pantalles sobre l’aprenentatge i les capacitats cognitives i no s’han tingut en compte en absolut per les recomanacions, excepte potser en infantil. Els estudis aportats documenten perjudicis de la tecnologia digital (respecte de l’analògica) en aspectes com el rendiment en matemàtiques i el rendiment escolar en general, la lectura i la comprensió lectora, l’adquisició de l’escriptura, la memòria, la capacitat de retenció d’idees i conceptes, i processament de la informació, la capacitat d’atenció i concentració.

També es va fer arribar la bibliografia relacionada amb els efectes d’un ús intensiu d’internet sobre el desenvolupament cerebral, incloent-hi afectacions com atròfia de la matèria grisa, integritat compromesa de la substància blanca, reducció del volum cortical, i deteriorament cognitiu.

Aquests punts estan desenvolupats i amb les corresponents referències bibliogràfiques en l’adjunt Aprenentatge però resumint es pot dir que llegir en paper afavoreix una comprensió més profunda, millora la capacitat de concentració i facilita la retenció de la informació respecte a quan es llegeix en format digital, l’escriptura en paper afavoreix la comprensió i estimula un processament més profund de la informació i un pensament reflexiu, respecte a l’escriptura amb teclat; l’ús de pantalles més enllà d’un temps prudencial promou la distracció, és a dir la manca d’atenció i concentració, i també altera el cervell i promou la pèrdua de capacitats cognitives.

– No s’arriba a les conclusions lògiques: Denunciem que algunes conclusions que apareixen al document -després de les reiterades aportacions de bibliografia científica i informes del primer grup-, com que els deures s’haurien de demanar en paper i no amb el portàtil (punt 4.2 del document final, tant a primària com a secundària) haurien d’haver portat a la conclusió en el mateix document i en el pla de la consellera de què els portàtils no s’han de dur a casa sinó que s’han de quedar al centre educatiu. Educació no assumeix la responsabilitat dels portàtils que reparteix a l’alumnat i la fa recaure sobre les famílies, sabent que això implica usos lliures a la tarda, la qual cosa incrementa els riscos, tal com confirma l’informe d’Iv’alua (presentat el mateix 13-06-25)-, donat que no es pot garantir que a totes les llars hi hagi capacitat d’exercir un control constant sobre l’ús dels dispositius.
Aquest fet incrementa doncs la desigualtat social i d’aprenentatge. També limita la possibilitat de desconnexió digital dels infants i adolescents, i la possible millora que pugui haver-hi relativa a salut i seguretat dels menors ara que més famílies retardaran la compra del primer telèfon intel·ligent.
– El document no ha recollit les aportacions sobre seguretat i privacitat de dades dels menors de la primera comissió, i no reconeix els greus problemes del sistema amb la protecció de dades dels infants. Aixeca el cap ha informat Europa de la situació que es dona a Catalunya, on trobem que l’administració és la transgressora dels drets dels alumnes.
A Catalunya es dona la paradoxa que en els casos de transgressió, les persones responsables d’aquesta no reben les conseqüències, ja que és l’administració (contribuents) qui paga la multa, sense cap conseqüència per a les persones responsables (adjunt Europa). Aixeca el Cap donarà part a la síndica d’aquests greus incompliments (com sabem que ho han fet ja algunes famílies). És indignant que ningú no es faci responsable de la violació de la privacitat de dades dels menors quan per exemple el valor sagrat de la privacitat de dades dels homes adults està endarrerint la implementació de mesures per impedir l’accés de nens i adolescents a webs pornogràfiques.
– No es retiren immediatament les tauletes i les pantalles digitals d’infantil, i en el seu lloc es dona un termini de tres anys. Si són perjudicials, no hi ha cap motiu, i menys d’índole econòmica en relació amb les subvencions, per posar en risc tres generacions d’infants per exposició a aquestes pantalles i tauletes. En aquest sentit, animem a totes les famílies d’infantil a exigir la seva retirada immediata.

El Govern ha de ser prou responsable per assumir els propis errors o els del Govern anterior, i també assumir les conseqüències econòmiques. Els dispositius no s’han de reubicar en aules de música, és un altre disbarat (properament farem una publicació al respecte al web de l’associació) ni en cursos de primària d’on també s’haurien de treure.

Puntualitzacions finals relatives a la falta de transparència i del biaix resultant:

– Denunciem que al document es justifica la digitalització com una eina per la igualtat, sense reconèixer les greus desigualtats en tot el sistema educatiu català, amb centres gueto i de molt alta complexitat. També es justifica a partir del bon rendiment dels alumnes catalans en competències digitals sense reconèixer la baixada en rendiment en totes les altres competències (PISA, competències bàsiques d’aquest any…). De res serveix formar en digitalització quan tenim alumnes que no saben llegir i escriure bé, i no tenen una bona comprensió lectora. Com hem dit anteriorment, en el document tampoc s’ha volgut donar importància a tota la bibliografia que compara mitjans educatius digitals i no digitals que mostra com els digitals baixen el rendiment, afecten negativament l’atenció, concentració, memòria, comprensió lectora, i en general a les capacitats cognitives.
– Denunciem aquí el contingut inapropiat que estan veient els alumnes de primària i secundària a l’institut i a escoles a través dels mitjans facilitats pel Departament, i que en cap moment es reconeix al document que això és així, tot i les nostres reiterades aportacions en base a les informacions que hem rebut aquests anys de famílies i docents. Telefònica nega que això estigui passant, que el sistema tingui escletxes, i que els alumnes estiguin accedint a aquest tipus de vídeos i imatges i els estiguin passant entre ells. Això és obvi que està passant, des dels inicis de la digitalització als centres i fins ara. Només cal parlar amb docents i famílies. Tampoc reconeix el document que els alumnes tenen moltes vies de saltar-se els filtres, per exemple navegant amb un compte que no sigui el del centre educatiu. Adjuntem tres exemples que tampoc han estat recollits al document tot i que ens han assegurat que les nostres aportacions havien arribat a la consellera. Les dones estem fartes d’aquests falta de respecte de les institucions cap a nosaltres, i de la lentitud en prendre mesures polítiques. Les fotos aquí aportades representen un contingut molt suau comparat amb el que veuen habitualment els infants a internet:

a) Visualització de publicitat.
b) Visualització de pàgines pornogràfiques com sex.com que no són filtrades pel control parental de la wifi dels centres.
c) Accés a contingut inapropiat a través de cerques de Google com “Catálogo de bicicletas 2017” amb fotos com aquestes (a partir de la segona foto del “catàleg” que es pot consultar per Scribd) que nois de primària i secundària es passen els uns als altres (són denúncies que ens han arribat de les famílies).

A continuació es mostren els exemples esmentats: