Relats personals

Professor de secundària

“Disculpeu que irrompi en aquestes hores. No participo gaire en aquests debats, però crec que val la pena compartir el que ha passat al meu institut. Jo soc professor de secundària i estic en un centre d’Hospitalet. La setmana passada un grup d’alumnes de diversos grups de 1r d’ESO van dur a terme un repte estúpid, difós per Tiktok, que consisteix a estimbar un company contra un fanal per fer-li mal als testicles. Aquesta “proesa” es coneix com “el trencanous” (“cascanueces”, en castellà). Diversos alumnes van gravar el repte i un el va pujar a una xarxa social.

Aquests dies hem tingut de tot: alumnes plorant per les sancions que els han caigut, altres confessant que estaven aterrits esperant el seu torn per patir la “prova” (i no s’atrevien a dir-ne res), d’altres que han callat quan ho podrien haver denunciat de seguida, pares indignats per les sancions (!)… Resultat: els mòbils prohibits a 1r de l’ESO des d’aquesta setmana, sota amenaça d’expulsió, també al pati. En opinió meva, era qüestió de temps que succeís un fet d’aquest tipus. Permetre els mòbils a l’institut, encara que sigui a l’hora del recés, és molt perillós.”

Abocats a mirar el mòbil

Mi hijo el año pasado tenía prohibido llevar el teléfono (por mí), pero los días de música había q llevarlo pq así tenían el metrónomo.

La profe de lengua les hacía Kahoot cada dos por tres y el q no llevaba móvil tenía q emparejarse con el que sí q lo llevaba 🤦🏻‍♀️. Así q éramos los bichos raros.

Este año paso de discutir, y mi hijo lo lleva a diario. Son bastante estrictos y no lo dejan sacar en clase, pero segurísimo que hay rollos a dia

Porno a 1er d’esso

Hoy, en una guardia en la clase de mi hijo, (1o de ESO) un niño se ha sacado el móvil y se ha puesto a mirar “porno” y le ha enseñado a mi hijo un vídeo de como un adulto violaba a un niño de 6 años. Estoy en shock. He hablado con mi hijo, pero creo que voy a ir a hablar con la dirección del centro. No puede ser que en casa le controlemos las pantallas, lo que mira, lo que no (no tiene móvil) y sea justo en el instituto donde vea eso. Alucino

El meu cas amb el mòbil, incomprensió i maldecaps

El meu fill va a 1er Eso, va a un insti públic a mitja hora de camí de casa i és l’únic que fa servir encara llibres, que és el que jo vull.

Des de 6è he tingut a sobre la cantinela de què “vull un mòbil,” i com que mai no ho he trobat bé, vaig arribar a la conclusió que, tant si cedia com si no patiria perquè vaig contra corrent i estic bastant sola en això, per tant, vaig preferir patir sense cedir i fer el que em deia el meu cap que havia de fer, no dona-li mòbil.

He intentat educar-lo, posar-li documentals, xerrades d’experts…, el que era adient per la seva edat i la info que ell podia assimilar.

A l’institut ens havien dit que en principi els chromebooks es quedarien a l’aula, però a l’hora de la veritat (al setembre) van canviar d’idea i els porten a casa.

A l’institut no m’han fet cas del tema control parental i jo he tingut forces per lluitar i l’intento controlar-lo, però, han fet les colònies, estada lingüística, i han permès que portin mòbils, tant a l’autocar com en l’estona de finalització activitats i sopar.

Com les colònies eren de seguida, perquè a més ens ho van dir a la reunió d’abans, no vaig tenir temps de liarla més, estava jo soleta i cap pare objectava res.

Vaig creuar uns mails amb la directora i res… tot i que me’ls vaig currar, direcció era una paret. Això jo ho qualifico de deixament de funcions per part de l’insti però bé.

Arribo a un acord amb el meu fill, estic disposada a deixar-li el meu mòbil per trucar o parlar per whatsapp amb els amics i si no vol dir que el mòbil és meu, que digui que és seu.

No li deixo portar a l’insti perquè tenim normes i, total, a l’insti l’han de deixar en un armari, però no vol, perquè vol un mòbil personal i que jo no miri el que parlen.

Per mi això és impossible, a casa tenim normes i els pares som responsables morals i legals dels menors d’edat i ell és menor fins que en tingui 18, per tant, no tindrà intimitat en aquest sentit i nosaltres sempre podrem mirar el que faci amb qualsevol dispositiu i, bla, bla, bla, al final va acceptar.

A hores d’ara no el demana gens ni mica, parla algun dia amb algun nen i jo l’escolto i miro què escriuen.

Els companys no el volien posar al whatsapp de classe perquè sospitaven que el mòbil no era seu, perquè no el portava a l’insti.

Fa 4 dies el van ficar al grup de classe i vaig aprofitar per fer-li veure que tot el que li he anat dient; 500 missatges el primer dia, el segon dia gift sexual (vegeu més dades del testimoni; Ya shhh indica dominació) enviat reiteradament i, quan una nena es va queixar i va dir que sortiria del grup ningú li fa cas, ella ho va acceptar i no va dir res més.

Ahir van enviar un videoclip musical amb una lletra denigrant i molt violenta cap a les dones i imatges pornogràfiques.

Incidències greus amb les noves pantalles digitals

En el meu institut ja hi ha hagut incidències greus amb les noves pantalles digitals. Els nanos esbrinen el PIN i poden connectar el seu portàtil a la pantalla. A les classes de dues professores, mentre elles explicaven, un nano va projector un vídeo porno a la pantalla digital. En un cas no s’ha pogut esbrinar quin alumne ho va fer, probablement des d’una altra aula.
He sentit que estan passant aquest tipus de coses en altres instituts.

Juguen a videojocs a la nova pantalla digital

En el meu institut, entre classe i classe, alumnes de batxillerat han baixat jocs a la nova pantalla digital de l’aula, i s’han posat a jugar.

Només es pot prohibir

Quin “bon rotllo” els punyeteros chromebooks i començar l’insti als 12 anys.

A l’ordinador del meu fill, el que proporciona la Generalitat, hem vist que hi ha diversos navegadors. Hem trobat instal·lat el Brave que ofereix una navegació més privada i discreta, cosa que “facilitant la vida als pares”.

Li hem enganxat converses ocultes al xat Gmail amb una nena d’aquelles que envien merdes al grup whatsapp i ara són nuvis secrets. A més, llegint el xat, el meu fill escriu que vol que li passi l’usuari de TikTok.

Al meu fill li he donat el dit i m’ha agafat el braç… amb totes les converses que hem tingut, tots els documentals i xerrades dirigides a la seva edat i tot l’esforç per ser una mare que educa, per acabar confirmant que no es pot educar, només es pot prohibir, amb totes les lletres de la paraula, sense eufemismes. Dixit.

Desautoritzar l’ús del dispositiu digital a l’escola

Hola, soc la mare d’una nena de 1r d’Eso. A l’Institut públic del poble utilitzen tauletes que fan pagar a les famílies (import anual de 240 euros pel lloguer del dispositiu + 120 de llicències digitals). Nosaltres ens vam acollir al principi de gratuïtat de la LOMLOE i no hem realitzat cap d’aquests pagaments. Vam registrar també els 3 documents de la plataforma Aixeca el Cap (salut, llibres i privacitat digital). També vam contactar amb el síndic de greuges que ha anat seguint el nostre cas i que al mateix temps va formular la nostra queixa a Inspecció educativa.
Després de vàries reunions amb el centre educatiu, vam acordar que es limitaria l’exposició a les pantalles de la meva filla i li donarien en paper tot el material que fos possible. Això va quedar recollit en la carta de compromís educatiu, però aquesta adaptació va durar ben poc.

L’institut utilitza com a eina educativa la plataforma Moodle. A l’hora de visualitzar els continguts penjats pel professorat vaig comprovar que infringien clarament la privacitat dels menors en diversos punts: acceptació de galetes, redirecció a xarxes i promoció d’aquestes (Instagram, YouTube, Spotify…), elaboració de vídeos per part de l’alumnat amb enllaç no protegit, ús de Canva i per la realització dels deures s’accedeix a webs externes…Vaig demanar ajut a un enginyer informàtic que va redactar un informe detallat i il·lustrat de totes les irregularitats. El vaig entrar com a queixa a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i al delegat de protecció de dades d’Educació. També es va informar a inspecció educativa (que ens havien respost que el funcionament de l’Institut seguia perfectament les indicacions d’Educació).
Paral·lelament, vaig desautoritzar l’ús del dispositiu digital així com dels deures digitals.
S’ha iniciat un procés d’investigació i la meva filla funciona perfectament sense la tauleta. Em diu que la classe utilitza menys el dispositiu, han desinstal·lat alguna eina i sembla que han deixat de demanar l’elaboració de vídeos.
Tot això és molt recent i hem d’anar veient com evoluciona.

Les nostres filles i fills viuen sotmesos i sotmeses a aquesta tirania

Ens hem deixat portar totes i tots per aquesta bogeria, i el que és pitjor: hem deixat que les nostres filles i fills visquin sotmesos i sotmeses a aquesta tirania
Recuperem a poc a poc espais de conversa a tot arreu, als mercats, a les places, amb els veïns, anem a comprar amb el cabàs, deixem les presses… tornem a trepitjar la terra!!!

Scrib i porno accessible pels menors

Avui el meu fill (9) ha tornat de classe de dibuix dient que un nen més gran parlava de buscar a google “catalogo de bicicletes 2017” i reia. La meva filla (13 en va fer ahir) confirma que avui la seva classe n’anava plena d’això, 1r ESO, alguns nens mirant-ho amb el portàtil que fan servir a classe (cadascú el seu, control parental inexistent?). No cal que ho busqueu, el primer resultat porta a una pàgina d’una plataforma que es diu “scribd”, on es poden compartir documents. És un suposat catàleg de bicicletes, però només la primera imatge és de bicicletes. La resta (moooooltes) són imatges explícites dones nues sexualitzades (estil interviu)

A 4t de primària, fent un treball d’anglés sobre el temps (weather), buscant imatges per fer un canva (en grups de dos o tres, cada grup el seu pc) van posar a google “hot”. Imagineu-vos-ho… Aquí tampoc va arribar el control

Conflictes amb el mòbil

Fa un temps, en un grup de segon d’eso, una nena va deixar el seu mòbil a un amic seu per entrar al seu compte d’instagram (els dos son musulmans) per escriure a la seva mig nòvia (d’origen sudamericà) que no havia vingut aquell dia a classe. El noi va deixar per error el compte obert en el mòbil de la companya, i aquesta va entrar i va llegir el que ell havia escrit, que incloïa algunes frases parlant malament d’ella, i d’altres nenes (en teoria no tenen permés tenir nòvies no musulmanes), i també frases controladores cap a la seva “nòvia”, com “no vull que parlis amb aquest noi”. Va ser tan fort l’enrenou i les baralles al grup, que les tutores vam haver de fer mediacions durant setmanes fins que l’ambient es va relaxar.

Grups de Whatsapp amb comentaris obscens sobre les mares

Al grup de segon d’eso els nois es passaven el dia ficant-se amb les mares, i fent comentaris obscens tipus “follar-se la mare” . Se ‘ls va advertir, es va parlar amb les famílies. Era molt evident la influència de la pornografia en els nois, de vídeos amb etiquetes de mares (MILF, Mothers I would like to fuck). El grup de watsapp d’aquell de segon d’eso era una font de problemes, les noies venien a queixar-se a la tutora contínuament, de comentaris, GIFs i fotos que pujaven alguns nois. Finalment algunes van marxar del grup i van fer un altre.

(Ab)Ús de pantalles a cicle inicial sense motiu

Com a treballadora de TIS (tècnica en integració social) a una escola publica del Vallès veig com en diverses classes de cicle inicial, per exemple, d’anglès o castellar es posen entre 4 i 5 vídeos a Youtube en una hora mentre al costat del vídeo surt publicitat diversa. Són uns vídeos amb música relaxant o amb endevinalles que es podria fer perfectament sense pantalla evitant així tant la publicitat com la validació que suposa l’ús d’aquests dispositius per a qualsevol cosa.

Pablo Jiménez Arandia

Les costures de la digitalització accelerada de l’escola catalana: per què no n’hi ha prou amb ordinadors i equipament?

J. és professor d’anglès a un centre públic de màxima complexitat a Sabadell. Però les seves tasques docents sovint es veuen interrompudes pel rol que exerceix els últims anys com a coordinador digital en aquesta escola del Vallès Occidental. “De vegades estic fent classe i ve un nen perquè se li ha fet malbé l’ordinador portàtil en una altra aula. I és clar, m’aturo i ho arreglo. Perquè la teva voluntat és ajudar”, relata aquest professor, que prefereix no donar el seu nom.

L’escena descrita per J. il·lustra un problema avui habitual a les escoles de Catalunya. En els darrers anys milers d’equips digitals -des d’ordinadors a tauletes, passant per moderns kits de robòtica- han aterrat al nostre sistema educatiu. Un esforç d’inversió i desplegament que va experimentar una autèntica accelerada el 2020, amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus.

Els confinaments van portar el departament d’Educació a repartir desenes de milers d’equips perquè l’alumnat, especialment el de rendes més baixes, pogués continuar amb la seva formació. Tot i això, passada la situació d’emergència, aquest desplegament massiu d’equipament està deixant efectes no desitjats avui als centres. El principal, segons denuncien els testimonis de docents recollits per a aquest reportatge, els problemes per treure un benefici real, des del punt de vista pedagògic, a aquesta transformació digital. “El dia a dia ens porta a posar contrasenyes i altres tasques tècniques. Però falta tota la part pedagògica. Manca temps per poder absorbir tots aquests canvis“, assenyala J. Qui denuncia que “l’augment de necessitats” associades a aquesta digitalització no es correspon amb un augment dels recursos (tant de temps com de personal) perquè els centres i el seu alumnat, sense importar-ne l’origen, puguin beneficiar-se d’aquesta transformació… Més

Damià Bardera Poch

Pantallisme pseudodidàctic

Si volem pantalles, endavant; però com a mínim tinguem la decència de reconèixer que no serveixen per aprendre, que són nocives.

Ja és curiós que, si bé a ningú amb dos dits de seny se li ocorreria oferir, de bon matí, un sol i sombra a una persona alcohòlica per tal de curar-la de la seva addicció, per tal que es rehabiliti, en aquest coi de país resulta que, en moltes escoles i instituts, ja a primera hora del matí oferim pantalles a alumnes que tenen un problema greu d’addicció, precisament, a les pantalles: videojocs, xarxes socials, vídeos del youtube…

Afortunadament, no són la majoria dels alumnes que estan enganxats a les pantalles, però n’hi ha un nombre gens menyspreable. A cada curs, n’hi ha uns quants que se’n va a dormir a les tres o les quatre de la matinada jugant a videojocs i arriben a l’escola havent dormit dues, tres o quatre hores màxim. I què és el primer que es troben aquests alumnes quan arriben a l’escola? Una pantalla d’ordinador, òbviament.

El pedagogisme oficial i oficialista –i acòlits diversos, com ara els directius tecnòcrates, els professors guais o els docents motivats– sempre tenen a punt l’argument que el problema no són les noves tecnologies, sinó l’ús que se’n fa. Molt bé. També podem pensar, ingènuament, que si a una persona que s’acaba de treure el carnet de conduir li donem un cotxe esportiu de gamma alta i s’estampa al primer revolt, aleshores el problema no és el cotxe, sinó l’ús que el jove n’ha fet… Més

Alumna de 3er d’eso

Quina educació reben a les aules?

A 3r d’eso el profe ens va manar descarregar una app però havies de ser major de 18 anys per a poder-la descarregar. Doncs el profe ens va dir que tots cliquéssim en l’opció de què érem més grans de 18, i així poder descarregar-la.

Mare d’estudiant de 1er d’eso

Alerta pel tipus de continguts que l’alumnat comparteix a WhatsApp

Avui ens ha arribat això de l’institut de la meva filla (1r Eso, ella no té mòbil però alguna cosa li arribarà a través dels altres). He pensat que et podia interessar, tot i que deu ser al pa de cada dia als instis: “Us escrivim per comunicar-vos una informació que ens han fet arribar diverses famílies i que creiem que és important que conegueu. Una part important de l’alumnat té mòbil i l’aplicació de WhatsApp instal·lada. Tenen grups de WhatsApp de cada classe i un de tot 1r d’ESO. En aquests grups s’hi estan compartint continguts del tot inadequats, amb faltes de respecte, imatges de caire racista, xenòfob i altres de caire agressiu i sexual. Tot el que passa a les xarxes socials és extern al centre, però en el moment en què afecta la bona convivència de l’alumnat i, si el malestar es trasllada a les aules, hi podem intervenir.

Són menors i, si fan un mal ús d’aquest tipus de xarxes (algunes de les quals encara no poden tenir legalment perquè l’edat mínima varia entre unes i altres), la responsabilitat recau en els pares o tutors legals. Mentre són menors és molt recomanable un control parental i que reviseu els mòbils i les xarxes dels vostres fills i filles per tal de garantir que en fan un ús adequat. Des del centre estem molt preocupats perquè cada cop hi ha més conflictes o problemes que tenen l’origen en les xarxes socials i les pantalles. Us agrairem molt que en parleu a casa i que feu la reflexió. Moltes vegades desconeixen les conseqüències que té difondre aquest tipus de contingut; accedir-hi i compartir-lo és molt fàcil, però també perillós. També han de tenir en compte que, encara que esborrin els missatges, el contingut es pot arribar a rastrejar. Des de les tutories també n’estem parlant, però és una cosa que s’escapa del nostre abast i va molt més enllà, per això us demanem la vostra col·laboració.”

Mare d’una nena de 1r d’Eso

Traves del Departament d’Educació i Formació Professional quan vull protegir a la meva filla

Hola, sóc mare d’una nena de 1r d’Eso. A l’Institut públic del poble utilitzen tauletes que fan pagar a les famílies (import anual de 240 euros pel lloguer del dispositiu + 120 de llicències digitals).
Nosaltres ens vam acollir al principi de gratuïtat de la LOMLOE i no hem realitzat cap d’aquests pagaments. Vam registrar també els 3 documents de la plataforma (salut, llibres i privacitat
digital). També vam contactar amb el Síndic de Greuges que ha anat seguint el nostre cas i que al mateix temps va formular la nostra queixa a Inspecció educativa.
Després de varies reunions amb el centre educatiu, vam acordar que es limitaria l’exposició a les pantalles de la meva filla i li donarien en paper tot el material que fos possible. Això va quedar recollit en la Carta de Compromís Educatiu però aquesta adaptació pràcticament no es va aplicar per decisió del professorat.
L’institut utilitza coma eina educativa la plataforma Moodle. A l’hora de visualitzar els continguts penjats pel professorat vaig comprovar que infringien clarament la privacitat dels menors en diversos punts: acceptació de cookies, redirecció a xarxes i promoció d’aquestes (instagram, youtube, spotify…), elaboració de vídeos per part de l’alumnat amb enllaç no protegit, ús de canva, per la realització dels deures s’accedeix a webs externes…

Vam demanar ajut a un enginyer informàtic que va redactar un informe detallat i il·lustrat de les irregularitats . El vaig entrar com a queixa a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i al Delegat de protecció de dades d’Educació. També es va informar a inspecció educativa (que ens havien respost que el funcionament de l’Institut seguia perfectament les indicacions d’Educació).
Paral·lelament vaig desautoritzar l’ús del dispositiu digital així com dels deures digitals. Es va iniciar un procés d’investigació i la meva filla ha funcionat perfectament sense la tauleta
durant el 2n trimestre.
Com era d’esperar, la Delegada de Protecció de Dades d’Educació es va limitar a «regular» els exemples de males pràctiques (desinstal-lar canva i alguns enllaços a xarxes de la plataforma) i va desautoritzar el nostre dret a no fer ús del dispositiu perquè «el centre ha d’acomplir amb l’ensenyament de la competència digital i avaluar l’alumnat d’acord amb els criteris que el Pla d’Educació digital del Departament d’Educació i Formació Professional indica, tenint en compte que la Llei orgànica d’educació atorga un caràcter transversal a la matèria»
Fent ús de l ‘exercici al dret d’accés a les dades personals , vam sol·licitar el llistat d’aplicacions i webs que el centre utilitza per la seva funció educativa. Un cop analitzades les seves polítiques de privacitat, vam constatar que algunes sí són segures i no compilen dades però a la resta:

• les dades de l’alumnat són custodiades pels servidors de multinacionals com Amazon
• les dades poden anar tercers com Facebook i altres
• es poden utilitzar per prendre nota del perfil de l’usuari (Google)
• en algun cas l’accés està restringit a majors de 16 anys…
  Constatem doncs que la navegació protegida que utilitza Educació no ho és realment i que el preu
  d’aquesta digitalització és el mateix alumne.

Josep Lluís Marrugat

A nivell digital el departament no té ni idea del què fa…

He estat docent en centres on estava tot restringidíssim i l’alumnat s’instal·lava VPN per a saltar-se les restriccions de l’admin o es connectava a la xarxa del seu mòbil… A nivell digital el departament no té ni idea del què fa ni el que suposa per alumnat ni pels docents.

Educaciocat2022

Accès il·limitat a la xarxa

YouTube? 😂 Poden jugar a black jack, a videojocs, mirar el whassap o Netflix a classe

Laurent

“No teniu ni idea que arriben a descarregar”

A ningú no se li acut capar els portàtils dels alumnes, no teniu ni idea que arriben a descarregar.

Crisvaque

“Estudiar socials amb llibre digital és impossible”

Paraules textuals filla de 14 anys: estudiar socials amb llibre digital és impossible, no se’t queda res, m’haig de fer un dossier per poder estudiar en paper.

Catherine L’Ecuyer

Examen con Chat, aunque el móvil está prohibido

-Mamá, más de la mitad de los alumnos hacen el examen con el Chat.

-¿Pero no está prohibido el móvil?

-Si, pero solo hay 1 profesor vigilando y desconoce las técnicas para copiar. El año que viene quiero cambiarme a la Poli, dicen que no se copia.

URJC, ingeniería industrial

educaciocat2022

“Passar l’estona fent canvas”

El meu somni és treure a ma filla de la primària purpurina, de passar l’estona fent canvas.