ESTUDIS CIENTIFICS
INTERNET I ESCORAMENT DEL JOVENT CAP A L’ULTRADRETA
Zdravko Ljubas (2024). Youth, TikTok, and the Far-Right: A Growing Concern Across Europe | OCCRP
Traditionally, the youth have been the most progressive demographic in nearly every society, often pushing the political spectrum to the left, much to the chagrin of their conservative parents.
Lucía Miranda Leibe, Bettina Steible, Almudena Díaz Pagés y Natalia Sueiro Monje. (2020). El extremismo de derecha entre la juventud española: Situación actual y perspectivas | Injuve, Instituto de la Juventud.
Esta investigación tiene como objetivo analizar cómo el contexto cambiante actual está afectando las actitudes y el discurso de las personas jóvenes en España, y en qué medida encuentran atractivos los discursos y las ideas de extrema derecha, como el discurso del odio. En particular, intenta examinar si las personas jóvenes están bien equipadas para resistir la radicalización en un contexto caracterizado por la desinformación.
Roman Zinigrad. (2024). How social media amplifies support for the far right in France | EUROPP
Social media played a crucial role in the National Rally’s victory in the 2024 European Parliament elections in France. Drawing on new research, Roman Zinigrad shows how the algorithms used to recommend social media content can amplify support for the far right.
EFECTES SOBRE LA SALUT
Resultados sobre edad cuando se adquirió el primer smartphone y bienestar mental. (2023).
Sapien labs. (2023).
Resultados sobre edad cuando se adquirió el primer smartphone y bienestar mental.
Aquest estudi, amb una mostra de 27.969 adults joves de tot el món (que actualment tenen de 18 a 24 anys) correlaciona l’edat d’adquisició del primer aparell smartphone amb un major benestar o malestar mental. Demostra que com més primerenca sigui l’adquisició de l’aparell smartphone i l’accés continu a Internet, major serà el deteriorament de la salut mental a la joventut mesurat amb el quocient de salut mental (MHQ).
Relación entre la obesidad infantil y el tiempo de exposición a pantallas. (2018).
Urbano, J. F. i Beltrán, E.
https://revistamedicina.net/index.php/Medicina/article/download/1536/1954?inline=1
Aquest estudi correlaciona el sobrepès i obesitat infantil amb el temps d’exposició a las pantalles. S’avalua 103 infants i es demostra que el sobrepès i la obesitat augmenten substancialment a més hores de pantalla.
La fábrica de cretinos digitales. Los peligros de las pantallas para nuestros hijos. (2020). Barcelona: Península.
Desmurget, M.
Llibre on hi ha un estudi basat en metanàlisi de múltiples estudis que representa una crítica als defensors de la incorporació de les noves tecnologies a la vida diària i les aules. Mostra exhaustivament els factors de risc per a la salut mental, emocional, relacional i orgànica d’infants i adolescents de les pantalles i la introducció d’aquestes a l’etapa infantojuvenil.
Glow Kids Barcelona: Ed. Omega. (2019).
Kardaras, N.
Llibre on el doctor Nicholas Kardaras; psiquiatre estatunidenc expert en addiccions, recopila informació durant deu anys per mostrar els efectes devastadors de la sobreexposició a les pantalles al cervell dels infants i adolescents.
L’ús i l’addicció a les xarxes socials estan associats amb els trastorns alimentaris entre els adolescents?
Are the Use and Addiction to Social Networks Associated with Disordered Eating Among Adolescents? Findings from the EHDLA Study. (2023).
José Francisco López‐Gil, Sitong Chen, Estela Jiménez‐López, José Abellán‐Huerta, Eva Herrera‐Gutiérrez, Josefa María Panisello Royo, Arthur Eumann Mesas, Pedro J. Tárraga‐López.
https://link.springer.com/article/10.1007/s11469-023-01081-3
L’objectiu d’aquest estudi era examinar si l’ús i l’addicció de les xarxes socials s’associen amb desordres alimentaris en adolescents espanyols. La mostra va incloure 653 adolescents (44,0% nois). Els adolescents amb un ús elevat de xarxes socials tenien més probabilitats de tenir alimentació desordenada. Els menors amb comportaments addictius a les xarxes socials elevats també van mostrar una probabilitat més alta de presentant trastorns alimentaris. Ús de xarxes socials i addicció s’han de considerar factors relacionats amb els trastorns alimentaris entre els adolescents.
Com les pantalles devoren els nostres fills. Herder. (2023).
Francisco Villar Cabeza
En aquest llibre, Francisco Villar reflexiona sobre l’impacte negatiu de la digitalització en nens i adolescents, ja que no només els afecta el neurodesenvolupament, sinó també les habilitats socials, afectives i relacionals. Com a conseqüència, tenim adolescents menys empàtics, menys reflexius, amb un menor control dels impulsos, amb poca tolerància a la frustració, desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè, però també més propensos a ser victimitzats i a exercir violència contra ells mateixos.
Recomendaciones de la Sociedad Española de Oftalmopediatría (SEDOP) en relación al uso de pantallas digitales por parte de los niños e información sobre los filtros de luz azul:
Jaume Catalá; Julia Escudero; Marta Galdós; Esther Prieto.
https://4d5337.p3cdn1.secureserver.net/wp-content/uploads/2024/01/Comunicado-SEDOP2.pdf
Recomendaciones oftalmologicas vinculadas al uso de pantallas. En líneas generales se desaconseja el uso excesivo de pantallas pequeñas y cercanas en niños pequeños ya que el sobreesfuerzo de cerca precoz e intensivo, junto con menor tiempo de actividades al aire libre predispone al desarrollo de miopía.
IMI Risk Factors for Myopia. (2021).
Ian G Morgan, Pei-Chang Wu, Lisa A Ostrin, J Willem L Tideman, Jason C Yam, Weizhong Lan, Rigmor C Baraas, Xiangui He, Padmaja Sankaridurg, Seang-Mei Saw, Amanda N French, Kathryn A Rose, Jeremy A Guggenheim
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33909035/
Estudio que vincula el tiempo delante pantallas con la miopia. Las asociaciones entre el tiempo al aire libre y una menor miopía son más fuertes y se observan de manera más consistente, incluso mediante metanálisis.
Actualització i orientació sobre el maneig de la miopia.
Update and guidance on management of myopia.
European Society of Ophthalmology in cooperation with International Myopia Institute. (2021).
János Németh et alt.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33673740/
La prevalencia de la miopía está aumentando ampliamente en todo el mundo. Se espera que el nombre de personas con miopia en 2050 aumente hasta 4.900, a menos que se adopten medidas e intervenciones preventivas. El número de personas con alta miopía también está aumentando sustancialmente y se prevé que la miopía patológica se convierta en la causa más común de discapacidad visual irreversible y ceguera en todo el mundo y también en Europa. Debido a la urgencia de la situación, la Sociedad Europea de Oftalmología decidió publicar esta actualización de la información y orientación actuales sobre el tratamiento de la miopía. También se resumen la patogénesis y la genética de la miopía y se analizan en detalle la epidemiología, los factores de riesgo y las opciones preventivas y de tratamiento.
El paper del son en la funció cerebral emocional
The Role of Sleep in Emotional Brain Function. (2014).
Andrea N. Goldstein and Matthew P. Walker
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4286245/
Estudio que muestra la evidencia hay una relación íntima y causal entre el sueño y la función cerebral emocional. Estos hallazgos se reflejan en observaciones clínicas de larga data que demuestran que casi todos los trastornos del estado de ánimo y de ansiedad coexisten con una o más anomalías del sueño. Esta revisión tiene como objetivo proporcionar una síntesis de hallazgos recientes que describen el cerebro emocional y los beneficios conductuales desencadenados por el sueño y, a la inversa, los deterioros perjudiciales que siguen a la falta de sueño.
Efectes fisiològics i psicològics adversos segons el temps d’ús de pantalles en nens i adolescents: revisió de la literatura i estudi de cas.
Adverse physiological and psychological effects of screen time on children and adolescents: Literature review and case study.
Gadi Lissak. 2018
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S001393511830015X?via%3Dihub
Un creciente cuerpo de literatura asocia el uso excesivo y adictivo de los medios digitales con consecuencias adversas físicas (falta de sueño, riesgo de enfermedades cardiovasculares, mala regulación del estrés, problemas de visión..); psicológicas (simptomas depresivos y suicidas vinculados a la falta de sueño uso nocturno de dispositivos digitales y la dependencia del teléfono móvil; el comportamiento relacionado con el TDAH); sociales (la exposición temprana y prolongada a contenido violento también está relacionada con el riesgo de comportamiento antisocial y una disminución del comportamiento prosocial) y neurológicas. Las investigaciones se están centrando más en el uso de dispositivos móviles, y los estudios sugieren que la duración, el contenido, el uso nocturno, el tipo de medio y la cantidad de dispositivos son componentes clave que determinan los efectos del tiempo frente a la pantalla. Conclusiones: Los componentes cruciales para la resiliencia psicofisiológica son una mente no divagada (típica del comportamiento relacionado con el TDAH), un buen afrontamiento social y apego, y una buena salud física. El uso excesivo de medios digitales por parte de niños y adolescentes aparece como un factor importante que puede obstaculizar la formación de una resiliencia psicofisiológica sólida.
Las neuronas espejo: una génesis biológica de la complementariedad relacional. (2019).
Marcelo Rodríguez Ceberio, Sonia E. Rodríguez
https://www.redalyc.org/journal/778/77864998010/html/
Informe que explica el funcionamiento de las neuronas espejo.
Impacto de la tecnología en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades. (2023).
UNICEF España, Universidad de Santiago de Compostela y Consejo General de Colegios Profesionales de Ingeniería en Informática.
https://www.unicef.es/publicacion/impacto-de-la-tecnologia-en-la-adolescencia
En este estudio han participado 50.000 adolescentes de todo el país y sus resultados son una fotografía muy precisa sobre cómo usan la tecnología los chicos y chicas de nuestro entorno y, sobre todo, cómo se relacionan a través de las pantallas y los dispositivos electrónicos.
Social Media and Youth Mental Health.
The U.S. Surgeon General’s Advisory (2023)
https://www.hhs.gov/sites/default/files/sg-youth-mental-health-social-media-advisory.pdf
Informe sobre l’ús de xarxes socials en els joves Nord Americans i els riscos que aquestes comporten en la seva salut mental. Fins al 95% dels joves d’entre 13 i 17 anys denuncien utilitzar una plataforma de xarxes socials, i més d’un terç diu que utilitzen les xarxes socials “gairebé constantment”. Tot i que els 13 anys són habitualment l’edat mínima necessària que utilitzen les plataformes de xarxes socials als EUA, gairebé el 40% dels nens d’entre 8 i 12 anys utilitzen les xarxes socials. Hi ha una creixent preocupació entre investigadors, pares i cuidadors, joves, experts en salut i altres sobre l’impacte de les xarxes socials en la salut mental dels joves. Cal més investigació per entendre completament l’impacte de les xarxes socials; tanmateix, el conjunt d’evidències actuals indica que, si bé les xarxes socials poden tenir beneficis per a alguns nens i adolescents, hi ha amplis indicadors que les xarxes socials també poden tenir un risc profund de danyar la salut mental i el benestar dels nens i adolescents.
The Anxious Generation. (2024).
Jon Haidt
The Anxious Generation ofereix la revisió més completa disponible de l’evidència sobre què va passar amb la generació Z (els nascuts després de 1995) i per què. La història no tracta només de les xarxes socials que causen depressió a les adolescents. És una història molt més gran sobre què és la infància i què han de fer els nens i adolescents al món real per convertir-se en adults capaços, segurs i feliços. El llibre exposa com la infància va experimentar un “gran recablejat” en un obrir i tancar d’ulls, entre el 2010 i el 2015. El resultat va ser una nova “infància basada en el telèfon”, que va alterar les vies de desenvolupament dels nens i adolescents, aportant-los uns beneficis mínims. alhora que redueix el temps dedicat a activitats beneficioses del món real com dormir, jugar amb els amics, parlar amb adults, llegir llibres, centrar-se en una tasca a la vegada o fins i tot somiar despert.
EFECTES SOBRE L’APRENENTATGE
Tecnología en la educación: ¿cómo afecta al rendimiento del alumnado? (2021).
Lucía Gorjón, Ainhoa Osés, Sara de la Rica
https://iseak.eu/publicacion/tecnologia-en-la-educacion-como-afecta-al-rendimiento-del-alumnado
Aquest estudi mostra un impacte significatiu en l’aprenentatge dels adolescents en rendiment matemàtic a major ús de tecnologia a les aules (smartphones o notebooks). Aquest es correlaciona amb el multitasking, entès com la possibilitat d’atendre dos estímuls amb atenció plena al mateix temps. Fet que ha quedat demostrat que alterna els processos naturals d’atenció.
El cervell de l’adolescent. (2022). Barcelona: Rosa dels vents.
Bueno, David
El neurocientífic David Bueno fa explícita la dificultat en l’atenció dividida i el multitasking en el seu llibre El cervell de l’adolescent mostrant-nos que ni adults ni adolescents tenim l’habilitat d’atendre dos estímuls a l’hora sinó que la nostra atenció fa exercicis que requereixen un enorme esforç per passar d’una tasca a una altra i això interfereix en els processos d’aprenentatge. És per això que la pantalla interfereix sovint en l’atenció de l’alumne cap al professorat.
Repassar corrent o estudiant al sofà: associacions prospectives entre activitat física, comportament sedentari i resultats d’exàmens en adolescents britànics.
Revising on the run or studying on the sofà: prospective associations between physical activity, sedentary behaviour, and exam results in British adolescents. Int. J Behav Nutr Phys Act, 12. (2015).
Corder, K. et al.
https://ijbnpa.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12966-015-0269-2
Aquest estudi longitudinal realitzat a 845 estudiants britànics mostra com afecta el temps d’exposició a pantalles al rendiment acadèmic. Conclou que els resultats als 16 anys dels joves baixa 9 punts sobre 100 si passen una hora davant la pantalla als 14,5 anys i 23 punts si en passen dues.
Ús excessiu de les TIC i les XS, media multitasking i rendiment acadèmic en adolescents. (2016-2017).
Viñas, M., Malo, S., Martín, M. M., Hernández, E. Pousada, M. i Gómez, B.
https://www.udg.edu/en/mitjans-de-comunicacio/tesis-doctorals/detall_noticies/eventid/6673
Estudi realitzat amb 1102 alumnes d’entre 11 i 18 anys de la província de Girona basat en autoinformes que conclouen associacions entre ús de pantalles i conductes de risc com disminució de rendiment a l’escola (42,1%), detriment de la relació amb els pares (23,1%), detriment de les relacions d’amistat (17,6%) o disminució de les activitats d’oci (17,1%) entre d’altres.
No llenceu els vostres llibres impresos: una metaanàlisi sobre el efectes dels mitjans de lectura en la comprensió lectora.
Don’t throw away your printed books: A meta-analysis on the effects of reading media on reading comprehension. (2018).
Pablo Delgado, Cristina Vargas, Rakefet Ackerman, Ladislao Salmerón
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1747938X18300101
Aquest article explica científicament la diferència entre llegir a través d’una pantalla o fer-ho mitjançant un llibre físic. Els resultats sugereigen que cal afavorir la lectura en paper en front a la digital.
El llapis és més poderós que el teclat: Aventatges de’escriure a mà respecte a l’ordinador.
The Pen Is Mightier Than the Keyboard: Advantages of Longhand Over Laptop Note Taking. (2014).
Pam A. Mueller and Daniel M. Oppenheimer
https://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/0956797614524581
Prendre notes als ordinadors portàtils en comptes de fer-ho a mà és cada cop més habitual. Molts investigadors han suggerit que la presa de notes a l’ordinador portàtil és menys efectiva que la presa de notes llargues per aprendre. Els estudis previs s’han centrat principalment en la capacitat dels estudiants per a la multitasca i la distracció quan utilitzen ordinadors portàtils. La present investigació suggereix que fins i tot quan els ordinadors portàtils s’utilitzen únicament per prendre notes, encara poden estar perjudicant l’aprenentatge perquè el seu ús resulta en un processament menys profund. En tres estudis, vam trobar que els estudiants que prenien apunts a ordinadors portàtils tenien un pitjor rendiment en qüestions conceptuals que els estudiants que prenien notes a mà.
Políticas en materia de TIC y resultados de comprensión lectora en PISA: un estudio comparado en quatro países de la OCDE. (2021).
Enrique Alonso-Sainz
https://revistas.uam.es/jospoe/article/view/13892
El treball que aquí es presenta com a objectiu analitzar aquestes polítiques educatives en matèria de TIC i la relació amb les puntuacions en compressió lectora a la llum de l’informe PISA. Per a això, s’ha realitzat un estudi segons el mètode comparat a quatre països de l’OCDE: dos mediterranis (Espanya i Itàlia) i dos bàltics (Lituània i Estònia). Després de l’anàlisi dels diferents indicadors, l’estudi conclou que no hi ha una correlació causal als països objecte d’estudi entre la tenència de material tecnològic a l’aula i una millora de la puntuació, però sí que s’observa com aquells països que posen polítiques concretes per al desenvolupament de la competència digital o semblants tendeixen a disminuir o revertir-ho impacte negatiu de les tecnologies digitals en la comprensió lectora.
Educar en la realidad. (2015).
Catherine L’Ecuyer. (2015). Barcelona. Plataforma editorial.
En aquest llibre es qüestionen els falsos mites que justifiquen la digitalització educativa i en l’esfera personal dels infants i adolescents, a partir de l’analisi de nombrosos estudis científics. Aixímateix es posa en dubte la validesa d’aquesta mateixa digitalització com a mètode educatiu d’èxit i significativitat per a l’alumnat. També es proposen estratègies per educar en la curiositat per la realitat, a partir de desenvolupar la sensibilitat, l’esforç i les relacions interpersonals dels infants i joves.
Profunditat de lectura i processament dels estudiants de secundària en resposta als mitjans digitals i impresos: un estudi N400.
Middle-schoolers’ reading and processing depth in response to digital and print media: An N400 study. (2023).
Karen Froud, Lisa Levinson, Chaille Maddox, Paul Smith
https://www.researchgate.net/publication/373619302_Middle-schoolers’_reading_and_processing_depth_in_response_to_digital_and_print_media_An_N400_study
La investigació del comportament ha demostrat una codificació semàntica més profunda en la lectura del text en paper que des d’una pantalla. Després de la lectura de text digital, es va observar el patró de resposta N400 previst per a una lectura poc profunda. Després de la lectura impresa, es va observar el patró de resposta N400 que s’esperava per a una lectura més profunda per a paraules relacionades i no relacionades. Aquestes troballes proporcionen proves de diferències en les respostes cerebrals als textos presentats en mitjans impresos i digitals, inclosa una codificació semàntica més profunda per a la impressió que els textos digitals.
Dictamen sobre la propuesta de la Agencia Nacional Sueca de Educación relativa a una estrategia nacional de digitalización del sistema escolar. (2023-2027).
Karolonska institutet
https://escuelasaludable.org/wp-content/uploads/2021/08/Dictamen.Instituto.Karolinska.2023..pdf
Informe en el que es fan palesos els efectes negatius de l’estratègia digitalitzadora a les escoles de Suècia, destacant-ne els efectes negatius sobre l’aprenentatge, la salut mental dels infants i la reducció de l’igualtat.
La relació entre l’ús problemàtic d’Internet i el dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat: una metaanàlisi.
The relationship between problematic internet use and attention deficit, hyperactivity and impulsivity: A meta-analysis. (2023).
Christoph Augner, Thomas Vlasak, Alfred Barth
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0022395623004703
Aquest estudi pretenia investigar la relació entre l’ús problemàtic d’Internet (PIU) i els símptomes de dèficit d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat relacionats amb el TDAH. Consulsions: La nostra metaanàlisi indica que els símptomes relacionats amb el TDAH estan associats amb PIU. Tot i que les anàlisis transversals no poden explicar les relacions causa-efecte, es planteja la hipòtesi que el dèficit d’atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat constitueixen una vulnerabilitat cap a PIU.
PISA 2022 Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes Informe español. MINISTERIO DE EDUCACIÓN, FORMACIÓN PROFESIONAL Y DEPORTES. (2023).
Secretaría general Técnica
https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:91f26ac3-0a3b-4efa-b2ce-a5d791229f4d/pisa-2022-informe-completo-digital-low.pdf
Informe que es basa en les proves a l’alumnat de l’estat espanol. Mostra un empitjorament global dels coneixements de l’alumnat en matemàtiques, ciències i comprensió lectora respecte les proves de l’any 2015.
Informe de seguiment de l’educació global 2023: tecnologia a l’educació: una eina en els termes de qui?
UNESCO, 2023
Unesco global monitoring report: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000385723
Informe en el qual es posa en evidència la manca de regulació en l’entrada d eles tecnologies digitals a les escoles. En destaquen alguns aspectes com que introduir tecnologies a les escoles no millora l’aprenentatge si se n’abusa o bé en absència de professors qualificats; que manquen estudis sòlids rigorosos i imparcials que demostrin el valor afegit de la tecnologia en l’aprenentatge; I que es requereix una major garantia que es respectin els drets dels usuaris (infants) en l’ús de les tecnologies.
El valor de la atención. Planeta. (2022).
Johann Hari
Según algunos de los últimos estudios publicados, los adolescentes solo son capaces de concentrarse en una tarea durante sesenta y cinco segundos, mientras que los adultos apenas pueden aguantar tres minutos. Como muchos de nosotros, Johann Hari es consciente del peligro que supone la omnipresencia de las pantallas, así como de esa imperiosa necesidad que nos asalta de pasar constantemente de un dispositivo a otro sin levantar la vista. Hoy en día, lograr el estado de concentración necesario para acometer labores intelectualmente complejas y exigentes es casi una quimera. Hari decidió entrevistar a los principales expertos en concentración humana para identificar las causas de esta crisis. Además, nos da las herramientas para entender la situación, defendernos y recuperar nuestra capacidad de vivir con atención.
EFECTES SOBRE LES DONES I NENES
Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales de adolescentes y jóvenes. (2019).
Ballester, Ll.; Orte, C.
https://www.researchgate.net/publication/332423069_Nueva_pornografia_y_cambios_en_las_relaciones_interpersonales_de_adolescentes_y_jovenes
Las edades de inicio al consumo de pornografía son muy reducidas (8 años). La familiaridad con las pantallas y con las búsquedas en internet han facilitado esta situación. Los hombres son los grandes consumidores de la pornografía. Los impactos de la pornografía son mucho más importantes en los hombres que en las mujeres, tanto por la frecuencia de uso como por los efectos buscados (masturbación) o por las consecuencias sobre las relaciones interpersonales. El consumo de pornografía produce impactos destacados sobre la imagen de los hombres y las mujeres, así como un aumento de la vulnerabilidad a las prácticas no normativas o de riesgo (consumo de prostitución).
La violència sexual com a guió sexual a la pornografia en línia convencional.
Sexual violence as a sexual script in mainstream online pornography. (2021).
Fiona Vera-Gray, Clare McGlynn, Ibad Kureshi, Kate Butterby
https://academic.oup.com/bjc/article/61/5/1243/6208896
Este artículo examina las formas en que la pornografía convencional posiciona la violencia sexual como un guión sexual normativo mediante el análisis de los títulos de los vídeos que se encuentran en las páginas de inicio de los tres sitios web de pornografía más populares del Reino Unido. El estudio se basa en la muestra de investigación más grande sobre contenido pornográfico en línea hasta la fecha y es único en su enfoque en el contenido que se anuncia inmediatamente a un nuevo usuario. Descubrimos que uno de cada ocho títulos mostrados a usuarios primerizos en la primera página de los principales sitios pornográficos describe actividad sexual que constituye violencia sexual. Nuestros hallazgos plantean serias dudas sobre el alcance del material criminal disponible fácil y gratuitamente en los principales sitios web de pornografía y la eficacia de los mecanismos regulatorios actuales.
Memòria de la fiscalia general del estado. (2022). Ministerio de justicia
Memoria de la Fiscalía General del Estado (2022)
En cinco años las agresiones sexuales cometidas por menores se han incrementado un 116% (entre 2017 y 2022) pasando de 451 casos registrados en 2017 a 974 en 2022, lo que supone, según la Fiscalía, “un notabilísimo y preocupante” ascenso del 45,8% respecto al año 2021 en el que se registraron 688 causas.
Informe hospital clinic 2023
https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/el-clinic-prioritza-latencio-a-la-salut-davant-un-augment-dels-casos-de-violencia-sexual-atesos-a-urgencies
L’Hospital Clínic atén, de mitjana, dues persones al dia que han estat víctimes d’una agressió sexual. Les agressions sexuals són cada vegada més violentes: un 37% de les dones ateses van presentar lesions físiques (cops, mossegades, escanyament…) (davant el 20% de l’any passat). El director general de l’Hospital Clínic ha demanat “tolerància zero” davant la violència sexual a escala legislatiu i més educació. Creu que cal abordar el debat sobre l’accés dels més joves als mòbils: “És un tema a tenir en compte. No pot ser que un noi o una noia de 10 o 12 anys tingui accés obert a tota la pornografia. És una bestiesa absoluta”.
Govern català. Informe violències sexuals en la infància i adolescència. (2023).
Eduard Vallory, Júlia Collignon, Vicky Bernadet
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/565662/govern-impulsa-mes-20-accions-prevenir-detectar-atendre-reparar-violencies-sexuals-infancia-ladolescencia_
“Conclouen que hi ha principalment quatre factors que alimenten les actituds agressives en adolescents: les característiques canviants de l’adolescència; la manca i la deixadesa en l’acompanyament comunitari d’infants i adolescents; un marc cultural que normalitza la dominació d’homes sobre dones i, per últim, l’impacte de les xarxes socials digitals i l’àmplia exposició a pornografia de masses de caràcter masclista en infants i adolescents en absència d’una educació integral en sexualitat adequada.
(Des)información sexual: pornografía y adolescencia. Save the children. (2020).
Cristina Sanjuán Sara Polo
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-09/6.DesinformacionSexual_AnexoEUSKADI_CAS.pdf
El informe “(Des)información sexual: pornografía y adolescencia” elaborado por Save the Children para estudiar el consumo de contenidos sexuales entre la población adolescente y su impacto en sus relaciones y su desarrollo explica que los y las adolescentes en Euskadi ven pornografía por primera vez a los 12 años y casi 7 de cada 10 (el 66,5%) la consumen de forma frecuente (lo han hecho en los últimos 30 días). 9 de cada 10 chicos ha visto alguna vez pornografía frente a la mitad de las chicas, y, en ambos casos, el primer contacto suele darse a través del grupo de iguales, ya sea porque un amigo o amiga se lo enseñó en un dispositivo, o porque le habló de ello y luego fueron a buscarlo. Este consumo se produce en la intimidad (90,2%) y en el teléfono móvil y se centra en contenidos gratuitos online (98,5%), basados de manera mayoritaria en la violencia y la desigualdad. Nadie los ha visto en pareja y más de la mitad considera que su consumo es responsable.
Analisi de la sexualització: contextualitzar i explicar la contribució de la investigació psicològica sobre la sexualització de les noies als EUA i més enllà.
Anchoring Sexualization: Contextualizing and Explicating the Contribution of Psychological Research on the Sexualization of Girls in the US and Beyond
Deborah L. Tolman, Christin P. Bowman and Jennifer F. Chmielewski. Children, Sexuality and Sexualization
https://www.researchgate.net/publication/304809942_Anchoring_Sexualization_Contextualizing_and_Explicating_the_Contribution_of_Psychological_Research_on_the_Sexualization_of_Girls_in_the_US_and_Beyond
Als EUA, els investigadors psicològics han estat al capdavant d’establir i contribuir a un discurs públic sobre la sexualització que responsabilitzi els mitjans de comunicació i les corporacions de l’ús de la sexualització amb ànim de lucre. Un creixent cos de coneixement produït per psicòlegs planteja un conjunt particular de preguntes d’investigació: Quins són els efectes negatius de la sexualització en les nenes i les dones? Com podem entendre la “participació” de les nenes i les dones en les pràctiques de sexualització, mantenint la perspectiva que les forces externes són les últimes responsables i, per tant, haurien de ser denunciades i reparadores?
Bellas para morir: estereotipos de género y violencia estética contra la mujer. (2020). Prometeo Libros.
Pineda, E.
Durante siglos la belleza ha sido impuesta a las mujeres como un requisito imprescindible para demostrar su feminidad; pero fue en la sociedad contemporánea cuando estos ideales se masificaron a través del sistemático bombardeo de las imágenes inalcanzables de actrices, modelos y cantantes. En la actualidad, la belleza se organiza en torno a criterios sexistas, racistas, gerontofóbicos y gordofóbicos y se les exige a las mujeres responder a uno de los cánones de belleza imperantes: la pin-up de grandes proporciones o la modelo/miss de apariencia anoréxica. Quienes no responden a estos estereotipos son víctimas de discriminación, exclusión y violencia, presión social que lleva a las mujeres a someterse a modificaciones estéticas innecesarias, invasivas y riesgosas mediante los productos y servicios ofrecidos por las multimillonarias industrias cosméticas, farmacológicas y quirúrgicas, que lucran con su sufrimiento y que contribuyen a perpetuar la dominación masculina.
La relació entre les preocupacions per la imatge corporal, els trastorns alimentaris i l’ús d’Internet, part I: una revisió del suport empíric.
The Relationship Between Body Image Concerns, Eating Disorders and Internet Use, Part I: A Review of Empirical Support. (2015).
Rachel F. Rodgers & Tiffany Melioli, Adolescent Research Review
https://link.springer.com/article/10.1007/s40894-015-0016-6
El objetivo del presente estudio fue revisar la literatura que examina la relación entre el uso de Internet y las redes sociales y la imagen corporal y las preocupaciones alimentarias, y resumir los principales hallazgos. Nuestra búsqueda identificó 67 estudios. Los hallazgos indican la presencia de contenido relacionado con la apariencia en Internet y las redes sociales, incluido contenido que promueve formas o comportamientos corporales extremos. Los resultados de estudios cualitativos, correlacionales y experimentales respaldan en general la relación entre el uso de Internet y la imagen corporal y las preocupaciones alimentarias. Los estudios identificados se fundamentaron en tres marcos teóricos principales: sociocultural, teoría de la cosificación y teoría de la identidad social; sin embargo, también se utilizaron otros marcos menores. El uso de Internet, y en particular de las redes sociales centradas en la apariencia, se asocia con una mayor imagen corporal y preocupaciones alimentarias. Las características del desarrollo pueden hacer que los adolescentes sean particularmente vulnerables a estos efectos.
La reducció de l’ús de les xarxes socials millora l’aparença i l’estima del pes en els joves amb angoixa emocional.
Reducing social media use significantly improves body image in teens, young adults. American Psychological Association. (2023).
HelenThai, ChristopherG.Davis, Wardah Mahboob, Sabrina Perry, Alex Adams, GaryS. Goldfield. AmericanPsychologicalAssociation
https://www.apa.org/pubs/journals/releases/ppm-ppm0000460.pdf
Según una investigación publicada, los adolescentes y adultos jóvenes que redujeron su uso de las redes sociales en un 50% durante solo unas pocas semanas vieron una mejora significativa en cómo se sentían con respecto a su peso y su apariencia general en comparación con sus pares que mantuvieron niveles constantes de uso de las redes sociales according to research published by the American Psychological Association.
Evaluación del consumo de pornografía en las adolescentes: análisis del consumo de NPO en la población femenina. (2023).
Berta Aznar-Martínez, Judith Lorente-de-Sanz, Lluís Ballester Brage; Sandra Sedano Colom
https://revistas.uam.es/revIUEM/article/view/17953/16781
Desde hace algunos años, la Nueva Pornografía Online (NPO) se ha convertido en uno de los temas centrales del debate sobre la socialización de adolescentes y jóvenes, al menos en lo que se refiere a las relaciones interpersonales. Se sabe que el nivel de consumo no ha dejado de crecer, desde la generalización de las tecnologías 4G. También se conocen buena parte de las consecuencias de dicho consumo, en especial cuando supera determinados límites. Finalmente, cada vez se conoce mejor el negocio capitalista que promueve la pornografía, en conexión con el sistema prostitucional. Hasta ahora la investigación se ha basado principalmente en el consumo de pornografía por parte de los hombres, que era la población que accedía a la pornografía en mayor porcentaje y son muy escasos los estudios que analizan el consumo por parte de la población femenina. En el presente trabajo se presenta el estudio diagnóstico sobre el acceso consumo e impactos de la pornografía distribuida eninternet, tanto en las relaciones interpersonales como sociales, centrado en las mujeres adolescentes de las Illes Balears. Se analiza la influencia de la pornografía sobre las percepciones, actitudes y conductas de las adolescentes y se discuten los resultados desde la perspectiva feminista.
Social Media and Youth Mental Health. (2023).
The U.S. Surgeon General’s Advisory
https://www.hhs.gov/sites/default/files/sg-youth-mental-health-social-media-advisory.pdf
Informe sobre l’ús de xarxes socials en els joves Nord Americans i els riscos que aquestes comporten en la seva salut mental. Fins al 95% dels joves d’entre 13 i 17 anys denuncien utilitzar una plataforma de xarxes socials, i més d’un terç diu que utilitzen les xarxes socials “gairebé constantment”. Tot i que els 13 anys són habitualment l’edat mínima necessària que utilitzen les plataformes de xarxes socials als EUA, gairebé el 40% dels nens d’entre 8 i 12 anys utilitzen les xarxes socials. Hi ha una creixent preocupació entre investigadors, pares i cuidadors, joves, experts en salut i altres sobre l’impacte de les xarxes socials en la salut mental dels joves. Cal més investigació per entendre completament l’impacte de les xarxes socials; tanmateix, el conjunt d’evidències actuals indica que, si bé les xarxes socials poden tenir beneficis per a alguns nens i adolescents, hi ha amplis indicadors que les xarxes socials també poden tenir un risc profund de danyar la salut mental i el benestar dels nens i adolescents.
L’exposició a la pornografia en línia dels adolescents i la seva relació amb els correlats sociodemogràfics i psicopatològics: un estudi transversal en sis països europeus.
Adolescents’ Online Pornography Exposure and Its Relationship to Sociodemographic and Psychopathological Correlates: A Cross-Sectional Study in Six European Countries. (2021).
Elisabeth K. Andrie, Irene Ikbale Sakou, Eleni C. Tzavela, Clive Richardson, Artemis K. Tsitsika
https://www.mdpi.com/2227-9067/8/10/925
L’objectiu de l’estudi era avaluar la prevalença de l’exposició en línia a la pornografia en adolescents europeus i la seva relació amb els correlats sociodemogràfics i psicopatològics. Es va realitzar una enquesta transversal en el context escolar a 10.930 adolescents (5.211 homes/5.719 dones), d’entre 14 i 17 anys (edat mitjana 15,8 ± 0,7) a sis països europeus (Grècia, Espanya, Polònia, Romania i Països Baixos i Islàndia). La prevalença de qualsevol exposició en línia a la pornografia va ser del 59% en general i del 24% per a l’exposició almenys una vegada a la setmana. Es va demostrar que l’exposició en línia a la pornografia s’associa amb l’externalització de les puntuacions de l’escala de problemes, especialment el trencament de regles i el comportament agressiu, però també s’associa amb puntuacions més altes en competències, és a dir, activitats i competència social. L’exposició a la pornografia és omnipresent, més rellevant per als nois i s’associa tant amb qualitats/competències positives com amb problemes de conducta exterioritzants.
Silenciadas. Un anàlisis sobre las agressiones sexuales en la adolescencia. Save the children. (2024).
Cristina Sanjuan
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2024-03/Silenciadas_stc.pdf
La violència sexual contra les menors ha augmentat i les victimes són en més d’un 83% dels casos de sexe femení. Els esterotips masculins i femenins considionen altament les nenes a través de canons de bellessa impossibles i als nens en una masculinitat forta i dominant. La pornografia s’ha convertit en una escola de sexualitat, on la cosificació de les noies, les relacions sense consentiment, els patrons de dominació (mascle) i submissió (femella) i les pràctiques arriscades imperen. Les agrssions sexuals grupals de menors cap a menors s’han incrementat un 64% en els últims 5 anys. Es reclama segons la llei de protecció integral dels i les menors que s’actui legislant les tecnologies .