COMUNICAT: “Campamento digital” o la fagocitació de l’àmbit del lleure estival
Possiblement, a alguns de nosaltres, tot navegant per la xarxa, ens hagi aparegut l’anunci del Campamento digital; o inclús ens hi haguem topat en forma de notícia publicitària a diaris com La Vanguardia, El Español, Público o fins i tot anunciat en parades de bus. Sí! Una mena de casal d’estiu (la paraula campament està utilitzada metafòricament -com succeeix tant sovint al món digital- perquè té lloc en espais tancats cedits per ajuntaments, entitats o centres educatius amb horari de 8 a 15 h) on en lloc de grimpar i fer activitats lúdiques tot interactuant amb d’altres, els infants aprenen, segons diuen des de Cibervoluntarios -l’ONG que el realitza-, a usar la tecnologia de forma segura, creativa i responsable, amb uns objectius concrets dins les tres franges d’edat contemplades:
9 a 11 años
Detectan noticias falsas, buscan información con criterio y configuran su primer correo. Crean presentaciones y vídeos para comunicar sus ideas. Y aprenden a moverse con respeto en Internet y a proteger su información personal.
12 a 13 años
Revisan sus hábitos digitales y descubren trucos para organizar mejor su tiempo. Aprenden a cuidar su privacidad en redes y a no dejar huella digital sin pensar. Reflexionan sobre el ciberacoso y proponen ideas para que Internet sea un espacio más respetuoso.
14 a 17 años
Crean su currículum y exploran ideas para emprender. Se convierten en creadores de contenido, descubren cómo usar a su favor la inteligencia artificial y desarrollan habilidades para crear una app, una web o incluso un videojuego.
I tot de forma gratuïta dins una sala plena de pantalles (ordinadors individuals, tauletes, algun smartphone i panells digitals).
El finançament prové dels fons Next Generation i no és d’estranyar que com a entitats aliades d’aquesta extravagant ONG hi figurin grans empreses com Google.org, Meta, TikTok, Redeia, T3chfest o Equinix, entre d’altres. Es veu que no en tenen prou amb digitalitzar l’escola i comercialitzar amb el temps de tota la població: també pretenen fagocitar l’àmbit del lleure estival. La indústria de les big tech sap que com abans s’introdueixi en la vida dels infants més possibilitats tindrà per a que aquests esdevinguin addictes. Sap que com més ens conegui més necessitats ens crearà i més productes ens vendrà. I el millor de tot és que en aquest cas ho aconsegueix amb l’alegria i el vist-i-plau dels progenitors.
No neguem que en aquest Campamento digital els infants puguin aprendre alguna cosa, la qüestió és que d’una manera flagrant els perjudicis superen els beneficis. Com diu el neurocientífic Michel Desmurget el pitjor programa informàtic fa aprendre alguna cosa però cal demostrar que té un valor general i provar que la inversió feta té un valor afegit. Sense entrar detalladament en els objectius plantejats, de forma general, que això no és bo pels infants és fàcil d’explicar. Per una banda l’estona que s’hi destina està desplaçant claríssimament d’altres activitats més beneficioses. Per l’altra, s’està excedint el temps d’exposició a les pantalles recomanada per les principals autoritats pediàtriques (l’AEP parla d’una hora màxima diària entre els 6 i els 12 anys i de dues entre els 13 i 16, incloent-hi deures i temps escolar). Superar aquests límits té conseqüències en el neurodesenvolupament, en la vista o en el benestar emocional, per citar algunes de les principals afectacions. I, per tant, d’ús responsable res de res.
La gran majoria dels objectius concrets que esmenten per franges d’edat, es poden realitzar perfectament a través d’activitats sense pantalles de forma molt més ecològica, saludable i beneficiosa. Com diu Catherine L’Ecuyer la millor preparació per al món on-line és el món off-line, és a dir, la pròpia formació de base serà la que permeti a un individu desenvolupar-se en un entorn digital que li arribarà més tard o més d’hora. Que no ens enganyin per al seu benefici: cada cop les eines digitals són més fàcils i intuïtives de fer anar, al que cal afegir que la tecnologia d’avui no és la de demà.
Dins els seus eslògans publicitaris afirmen que es un aprendizaje que deja huella. I en això hi estem d’acord: deixa una petjada; però no precisament positiva.
Des d’Aixeca el cap denunciem aquest tipus pràctiques. I no només no estan prohibides sinó que compten amb el recolzament del sistema públic, sent una iniciativa impulsada pel Ministerio de Juventud e infància i present en moltes webs d’ajuntaments o comunitats autònomes. En la mateixa línia creiem que no s’hauria de cedir cap espai públic per dur-les a terme.
Per acabar citem les paraules d’una de les cibervoluntàries, parlant, de ben segur amb bona intenció, de les bonances d’aquest pseudocampament. Diu: una de las cosas que más les gusta es diseñar con el Canva y explotar su creatividad. Sense comentaris. La bona notícia és que només s’hi poden estar una setmana.