Danseu, danseu, maleïts!: Ballant al ritme de l’escola en l’era del capitalisme digital

En la pel·lícula de Sydney Pollak, They Shoot Horses, Don’t They? (1969), basada en la història creada per Horace McCoy, es mostrava la cara més amarga del somni del capitalisme després del crac del 29. Durant un concurs de ball, on diverses parelles havien de ballar nit i dia, guanyava la parella que més resistia. La gent, extenuada, es desplomava davant d’un públic ansiós per veure’ls submergir-se en un patiment que s’anava intensificant amb el pas del temps, arribant a visibilitzar el sacrifici com a alternativa a la brutal violència del sistema, deshumanitzant la vida precària, comparant el sacrifici d’humans amb el dels cavalls que ja no són productius. En l’actualitat, el capitalisme digital que han construït sobre les runes del capitalisme industrial fa que l’escenari principal ja no sigui la pista de ball, l’interès s’ha desviat a l’interior dels cossos dels dansaires. Un lloc privilegiat per observar aquesta mutació és l’escola, ja que els nostres adolescents són les principals víctimes del somni tecnològic de la generació que l’ha antecedit, una fantasia de la qual no sabem quines poden ser les conseqüències… Continua llegint