En defensa de la conversa

Per què ens pertorba, cada cop més, conversar? Parlar és inquietant perquè l’inconscient —constituït com un llenguatge— té la seva pròpia autonomia i genera oblits, lapsus i tota mena de malentesos. En Joan, un adolescent de 16 anys, s’espanta quan li proposo que parli amb la seva amiga en comptes de ‘conversar’ —i embolicar-se sense poder posar punt final— durant hores i hores per Whatsapp. No s’imagina aquesta opció, que el situaria davant de la possibilitat de no saber què respondre. El xat o els àudios —asíncrons— li permeten preparar allò que vol dir i evitar les sorpreses. Tampoc l’Ana, mare jove, és molt partidària de conversar amb la seva parella perquè sempre acaben discutint; prefereixen xerrar (això és una altra cosa ben diferent) sobre qüestions que no els impliquin gaire.

Per a tots ells, i per als solitaris —volguts o forçats— ha nascut GPT-4o, que converteix el ChatGPT en un assistent personal digital capaç d’entaular converses parlades en temps real. També pot veure captures de pantalla o fotos pujades pels usuaris i mantenir una conversa sobre ells. Té capacitat de memòria, i això li permet aprendre de converses anteriors amb els usuaris i detectar-ne les emocions, ajustant així la seva resposta. Si riem, ens respon amb cert humor o ironia i, si estem angoixats, ens suggereix calma. Pot endevinar, pels sons que emetem, si volem parlar i, en aquest cas, calla i espera. En resum, ens proposa una conversa molt més educada que la majoria de les humanes que escoltem a la televisió, a les xarxes socials o en debats polítics, on prevalen l’insult o les amenaces… Continua llegint