Els tentacles comunicatius de l’EdTech
A Ciutadà Kane (1941), Charles Foster Kane ens mostra com el control de les notícies pot donar forma a la realitat. Aquesta idea, no només defineix la trama del film, sinó que anticipa una dinàmica que va transcendir a la ficció. En les dècades posteriors, es va visibilitzar clarament com la informació esdevé en una eina de poder i dominació. Però no només això, el 1970, una figura molt qüestionable a escala personal com és William Burroughs va escriure The Electronic Revolution, on explica que la comunicació es pot pensar com un virus que es propaga, infectant idees, valors i creences. Burroughs adverteix que les idees, com els virus, no només modifiquen la realitat, sinó que influencien comportaments i creen noves formes de dominació. Aquesta dinàmica comunicativa, com a procés de contagi, actualment es fa evident en com s’han utilitzat els mitjans de comunicació per determinar la disposició i els paràmetres des dels quals es pensa l’educació catalana. Tot allò, per part d’aquells que promouen el capitalisme digital per mitjà de la imbricació entre corporacions, entitats filantrocapitalistes i institucions públiques, és a dir, per part d’allò que anomenem EdTech.
De manera recurrent, el concepte EdTech (Education Technology), és utilitzat per fer referència a la integració de tecnologies digitals en l’educació, incloent-hi plataformes d’aprenentatge, eines digitals i solucions tecnològiques dissenyades per transformar els processos educatius. No obstant això, el terme també s’ha usat per descriure el fenomen pel qual grans corporacions tecnològiques exerceixen una influència creixent en les polítiques educatives, ja sigui mitjançant pressions directes com per l’ús entitats i fundacions filantrocapitalistes, consolidant un model de governança digital neoliberal, tal com assenyala Enrique Díez-Gutiérrez a Gobernanza híbrida digital y Capitalismo EdTech (2021). Aquest model implica una governança híbrida, en què els actors privats esdevenen decisors clau en l’educació, prioritzant el lucre privat per sobre de l’interès públic… Més