I fora de l’escola, què fem?

Com gestionar la tecnologia, la que ja tenim (com és el cas de la telefonia mòbil) i la que s’està implantant (com és el cas de la intel·ligència artificial), és un repte permanent de la societat. Ha canviat la nostra manera de treballar, de gestionar el temps i també de fer xarxa. I, al costat de les coses positives, que en són moltes en tots els àmbits, també n’hi ha de negatives. En el cas dels més petits, l’abandonament de les relacions socials en una edat crítica, l’addicció a jocs i a les xarxes, i la dificultat per adoptar hàbits com la lectura o el de concentrar-se una bona estona en un sol assumpte. Fa temps que el problema està detectat i ara, després d’abordar-ho amb experts, fer recomanacions i avaluar-les, el Departament d’Educació ha madurat més la decisió i aposta per prohibir els mòbils a l’ESO, l’educació que va entre els 12 i els 16 anys. És, de fet, quan la majoria dels nens i adolescents reben el seu primer telèfon.

Fins ara hi havia possibilitat, en alguns centres, de fer-lo servir al pati o per tasques pedagògiques. No sembla que ni els pares ni els mestres, ben conscients de la situació i de què és i què no és útil a l’aula, ho vegin com una mala sortida. De fet, no consta cap escola que hagi revertit les mesures més restrictives un cop aplicades. Però seria enganyar-se pensar que tot comença i acaba a l’escola. Entre altres coses perquè a l’aula, on hi són només unes sis hores al dia, els alumnes fan feina i no poden estar pel telèfon i quan tenen més temps lliure i poden estar més vagarosos és a casa, els caps de setmana o durant les vacances d’estiu.

A l’escola se li encarrega ara la gestió privativa d’un aparell que han decidit comprar les famílies i, més enllà d’això, sorgeix de nou la idea que aquesta ni ho pot ni ho ha de fer tot. Cada cop que es detecta un problema o una urgència (ja sigui manca d’educació financera, mediàtica, ambiental, sexual o feminista) mirem cap a l’escola i debatem què més pot o ha de fer. Com si no estigués ja molt exigida per les dificultats per atendre la diversitat a l’aula i la necessitat de millorar la formació i el nivell dels mestres i el de l’alumnat en àrees tradicionals com les humanitats o les matemàtiques. Amb els mòbils, el Departament arriba tard, segur. Però també fa el que toca fer i el que pot fer. Les recomanacions de diversos agents fa molt temps que són inequívoques… Llegir més